TALLER SOBRE VENUS A BARCELONA

Em poso de nou en contacte amb vosaltres per fer-vos arribar informació sobre un taller que faré a Barcelona el dissabte 5 de desembre, de 10 a 14:30 del matí. És el primer d’una sèrie de tallers pràctics enfocats a promoure l’autoconeixement i el poder personal a través de la interpretació de la carta astral. Cada participant treballarà amb la seva carta astral i el més important, no cal tenir cap coneixement previ d’astrologia. El preu del taller és de 45€.

En aquest primer taller la protagonista serà la deessa Venus o Afrodita i el motiu pel qual he volgut començar amb aquest arquetipus és perquè reivindica una energia femenina vinculada amb el gaudi de la vida i la llibertat a ser allò que som i volem ser, ambdós principis fonamentals per a encarar altres aspectes més complexos de la nostra psique. En el taller veurem de manera pràctica i personal com aquests propòsits vitals estan bàsicament relacionats amb l’autoestima, amb els nostres valors i amb les nostres relacions amoroses.

El taller no està destinat només a les dones, ja que el que intenta és explorar un principi que fonamenta l’autoafirmació i el goig de viure. Així que si ets home i creus que pots estar interessat a investigar aquest vessant femení de la teva personalitat, et convido a participar-hi.

Les inscripcions al curs es poden fer fins el 2 de desembre i per inscriure-us haureu de passar per l’Espai Daleth (Ronda Universitat, 33, 1-2, tel. 93 218 56 01) per fer efectiva una paga i senyal de 15€ i deixar les vostres dades (nom, telèfon i dia, hora i lloc de naixement). Si no sabeu amb exactitud l’hora de naixement no passa res. A l’inici del taller us repartiré les vostres cartes astrals, que hauré confeccionat amb antelació.

Si voleu més informació sobre el taller, no dubteu a enviar-me un email.

COMENTARI D'UNA LECTORA

Quan hi ha comentaris interessants de lectors o lectores, m'agrada penjar-los com si fossin articles. Així tothom els pot llegir. Aquí en tenim un de l'Anna. Gràcies Anna!

Exactament. No podem pretendre que la parella, els fills, els amics, omplin el buit que a voltes sentim dins. I fins que no aprenguem això les nostres relacions, siguin amb qui siguin i com siguin, no ens portaran a la felicitat. Sovint exigim a fora que ens aportin la felicitat que hem de buscar dins. Els altres són un mirall no una mitja taronja,en el cas d'una parella, o una extensió/projecció de nosaltres mateixos en el cas dels fills.Quan tenim clar això el món té un altre color.

PODEM SER MÉS FELIÇOS? COM?

Moltes vegades no ens sentim feliços amb les nostres vides i intentem cercar la felicitat en la parella, en una feina millor, en els fills, en tenir més coses, en anar de vacances o senzillament en poder fer allò que ens agrada.

Quan intentem buscar la felicitat, però, ho solem fer com a agents passius, cercant felicitat en les coses que ens envolten o ens falten. I si no la trobem, aleshores intentem canviar aquestes coses o buscar-ne de noves a veure si les noves ens la donen. I no ens adonem que estem projectant la felicitat fora de nosaltres.

Però què passa si enlloc de buscar la felicitat, intentem crear-la? En aquest cas ens convertim en agents actius. La felicitat aleshores deixarà de dependre de coses o persones externes i dependrà només d’una actitud vital i d’un acte de consciència personal.

Si volem ser feliços amb la nostra parella, a la feina o amb els nostres fills, hem d’entendre que cal prendre una decisió de responsabilitat personal, hem de promoure les condicions per a que hi hagi lloc per a la felicitat i hem d’aprendre a gaudir del que tenim, del que fem i del que ens passa. Hem de deixar d’amargar-nos i queixar-nos per no ser feliços i començar a treballar activament per a promoure una actitud personal vital que faciliti i creï felicitat.

Si seguim buscant culpables (la parella, la feina, els fills, tenir pocs diners, tenir poc temps, etc.) és que no ens estem fent responsables de la nostra felicitat. Això no vol dir que no haguem de fer canvis a les nostres vides o ens haguem de conformar amb el que tenim, sinó que no hem de projectar enfora el que hem de trobar dins. Podem fer canvis quan a través de l’autoconeixement i l’autoconsciència sabem què necessitem i per tant podem promoure circumstàncies més propícies a la nostra essència personal o al que demana la nostra ànima.

La felicitat per a que sigui autèntica s’ha de crear, no es pot cercar; perquè sinó la recerca sempre serà interminable, ja que no es pot buscar fora allò que resideix dins d’un mateix.


I fins que no ens adonem que el ser feliç és un estat del ser i una actitud vital davant la vida i no una conseqüència de les circumstàncies o del que posseïm, serà difícil que siguem feliços.

EL DÉU APOL.LO I EL SOL ASTROLÒGIC. Com la mitologia es reflexa en el simbolisme astrològic.

Després d’un descans estival i en homenatge a aquest estiu que està a punt d’acabar, reprenc el blog amb un article sobre el Sol astrològic.

Als que us agrada l’astrologia, ja haureu sentit a parlar o haureu llegit alguna vegada a Liz Greene. Pels que sou novells en astrologia, us diré que Greene és una de les astròlogues actuals més importants i us recomano qualsevol lectura seva. Fàcilment trobareu llibres seus traduïts al castellà.

Aquests dies estic llegint un llibre d’ella que no està traduït al castellà: “Apollo’s Chariot” (El carro d’Apol.lo). És un llibre d’astrologia per a principiants però, com amb tot el que escriu aquesta autora, llegir-lo i rellegir-lo és converteix sempre en plaer.

Entre moltes altres reflexions profundes i lúcides, en aquest llibre Greene ens fa una interessant comparació entre els atributs del déu grec Apol.lo i el significat del Sol en astrologia. En la mitologia grega, el déu Apol.lo és el màxim representant del mite solar i és a través dels seus atributs i qualitats que anirem entenen més profundament el simbolisme del Sol astrològic.

Així doncs, comencem la comparació:

Segons la mitologia, Apol.lo és el déu de la llum i fa que els fruits de la terra madurin. Si ara ens fixem en com l’astrologia imbueix el Sol d’aquestes característiques, ens adonarem que el Sol astrològic és el receptacle de l’esperit o de la nostra voluntat suprema i fa que els nostres potencials innats puguin madurar com els fruits, permetent que ens desenvolupem i ens expressem.

En la mitologia, Apol.lo és el déu que produeix la mort amb les seves fletxes i és el que s’encarrega de portar al cel les ànimes amb el seu carro. En astrologia, el Sol és on resideix la vida i allò que ens fa sentir vius i a més és el guardià de l’esperit immortal o d’ aquella part de la nostra humanitat que és eterna i immortal.

Mitològicament, Apol.lo és el déu de la curació, el déu de la profecia i el déu de la música. Astrològicament, el nostre Sol reflexa la nostra voluntat de viure i el poder curatiu que té promoure l’autoconsciència. En el Sol també trobem els propòsits vitals que fan que ens desenvolupem com a individus, alhora que ens atorga el poder de la creativitat com a expressió d’aquest esperit individual.

En la mitologia, Apol.lo és el déu que colonitza i funda ciutats i també és el cosmocrator. En astrologia, en el nostre Sol trobem la voluntat de civilitzar-nos internament i de donar ordre i governar tot el que ens representa com a individus.

Mitològicament, Apol.lo és el que trenca els maleficis familiars o fracassa en l’amor i en la paternitat. En astrologia, el Sol reflexa el nostre poder per independitzar-nos dels complexes familiars o dels vincles familiars mentre desenvolupem la nostra individualitat.

L’Apol.lo mitològic és el que mata la serp i el Sol astrològic és el que ens permet humanitzar els instints.

En la mitologia, Apol.lo és l’amant, el company i fins i tot el pare de les Muses. En l’astrologia, el Sol es relaciona amb la nostra inspiració artística i amb la nostra expressió artística i creativa, que és la que ens defineix com a individus únics i irrepetibles.

Com veieu, mitologia i simbolisme astrològic van agafats de la mà i és que a l’antiguitat, molt més que ara, tot formava part d’un mateix tot.

LA TÈCNICA DEL CINC PER QUÈS

Molt sovint cerquem solucions als nostres problemes però quan les apliquem, els problemes segueixen sense resoldre’s. Quan això passa, és que alguna cosa falla i el més probable és que no haguem identificat correctament el problema i per tant estiguem aplicant una solució que no ens el resolt.

Posem un exemple: una persona creu que el seu marit no la valora prou i això li fa mal. Quines poden ser les seves solucions tàctiques: fer-li entendre que necessita més valoració per part d’ell, fer-se la víctima davant d’ell, demanar-li més atenció, exigir-li més atenció, fer-li el buit a veure si reacciona, enfadar-s’hi, provocar-li gelosia per a que la valori més, demostrar-li que els altres la valoren més que ell, etc...

Segurament si la persona prova qualsevol d’aquestes tàctiques o possibles solucions, cap d’elles li funcionarà. En l’optimista supòsit que el seu marit comenci a valorar-la més, li servirà això? És molt probable que no, perquè en algun moment pot tornar a aparèixer el dubte. En aquest cas, la persona potser haurà cercat una solució a un problema que no és.

Per a identificar quin és el problema real, hi ha un procediment que s’utilitza molt en tècniques de coaching i de pensament creatiu i s’anomena la tècnica dels cinc per quès.

Seguirem amb l’exemple anterior i anirem responent hipotèticament, tot i que hi poden haver infinitud de respostes, tantes com persones s’ho preguntin. La persona identifica el problema com a: el meu marit no em valora prou i això em fa mal. I es pregunta: per què em fa mal que el meu marit no em valori prou? Potser això vol dir que no m’estima prou. PER QUÈ no m’estima prou? Potser jo no sóc el que ell s’esperava i s’ha decebut. PER QUÈ decebo a les persones que estimo? Potser no sóc tan estimable com em penso. PER QUÈ no sóc tan estimable com em penso? Potser en el fons crec que no sóc mereixedora d’estima. PER QUÈ no sóc mereixedora d’estima? I aquí hauríem arribat segurament a l’origen del problema, que és una manca d’autoestima i és aquest el problema que s’ha d’arreglar. Com? Doncs el primer pas és que la persona prengui consciència que té una autoestima baixa. Si la persona aconsegueix promoure la seva autoestima, i de tècniques i d’ajudes n'hi ha moltes i de molts tipus, ja no li farà mal que el seu marit la valori o no, perquè segurament ja mirarà el tema amb uns altres ulls i no se sentirà infravalorada. També és possible que el seu marit detecti que ella ha augmentat la seva autoestima i la comenci a valorar més. I si no la valora prou i ella creu que la relació amb el seu marit no li dóna el respecte i l’amor que ella es mereix, ara sap què passa i per tant pot prendre una decisió respecte a la seva relació. Ara coneix l’origen del problema i les solucions seran més o menys fàcils però seran efectives i la faran sentir segura, digne i respectuosa amb ella mateixa.

Aquesta tècnica dels cinc per quès és molt útil per trobar l’origen de qualsevol problema. En Astrologia, jo la utilitzo per a guiar a la persona cap a la consciència de certes pautes o patrons inconscients i la veritat és que sovint és de gran ajuda.

L’ASTROLOGIA I LA CONSCIÈNCIA HUMANA

L’Astrologia, és una ciència o és un art? És un coneixement empíric o és intuïtiu? Ens determina o ens permet crear el nostre futur? Evoluciona? Com?

Després d’uns dies sense escriure per excés de feina, reprenc els articles amb la intenció de suggerir-vos nous temes per a la reflexió. I crec que de la proposta d’aquesta setmana en podem treure algunes reflexions força reveladores que ens poden fer entendre una mica millor l’Astrologia.

L’Astrologia neix com a coneixement empíric o com a coneixement intuïtiu?

Podríem creure que ambdós tipus de coneixement es contradiuen, oi? Doncs, no cal, ja que això només dependrà de si tenim o no una visió holística del món. Perquè? Doncs perquè si estem realment interconnectats amb el nostre entorn i ens sentim un amb ell, els dos coneixements ens portaran a conclusions anàlogues, no? Doncs, d’això es tracta.

L’Astrologia és un dels pocs coneixements que ens permet adonar-nos i que descriu perfectament quina és la nostra interconnexió amb l’Univers. L’Astrologia va néixer segurament amb al naixement la consciència humana i el seu corpus de coneixement ha anat evolucionant a través de experiències empíriques i lògiques però també a través d’experiències intuïtives i analògiques.

I us preguntareu, cal refiar-nos del corpus que prové d’experiències intuïtives o analògiques? Per a trobar una resposta a aquesta pregunta només ens caldria preguntar a molts dels grans descobridors científics, quins dels seus descobriments han estat lògics i quins intuïtius o analògics. I ens quedaríem sorpresos i ens adonaríem que la majoria dels grans descobriments científics han aparegut precisament a partir d’aquest segon procés. El que passa és que després la ciència els testa a través del mètode científic. En aquest sentit, l’Astrologia també té els seus mètodes de testar i són mètodes empírics, a través de la consulta i de la investigació astrològica. Mètodes que de fet han sobreviscut a gairebé 4000 anys d’antiguitat.

És una ciència l’Astrologia?

Segons el paradigma científic mecanicista, l’Astrologia no és ciència i per a mi com astròleg tampoc cal que ho sigui. Quina és la seva funció? Entendre les interconnexions entre nosaltres i l’Univers. Què en podem treure d’això? Conèixer-nos millor a nosaltres mateixos, treure el màxim de potencial que portem dins i sobretot ajudar-nos a entendre la nostra relació amb una realitat més gran a la qual pertanyem. Ens ofereix un punt de consciència personal però el seu potencial més gran com a coneixement està encara per arribar i ho farà quan puguem veure en ella un camí cap a la consciència social i fins i tot per al qui ho desitgi, un camí cap a la consciència universal.

Serà ciència si el paradigma científic canvia? Perquè no? De fet, en l’Univers que descriu la Mecànica Quàntica, la Teoria de la Relativitat, la Teoria del Casos o la Teoria de Cordes, hi ha encaix per a l’Astrologia. Però el més important és que tant se val si l’Astrologia és considerada científica o no, perquè l’Astrologia té altres propòsits que els de ser classificada.

És un art l’Astrologia?

Doncs sí. Perquè com en tot art, cal manejar molt bé coneixement i tècnica i alhora intuïció i creativitat i fer que el resultat sigui únic i irrepetible no només per a l’Astròleg sinó també per al consultant.

L’Astrologia, com a corpus de coneixement organitzat conegut, deu tenir uns quatre mil anys d’antiguitat. En tot aquest temps l’Astrologia mai ha entrat en contradicció amb ella mateixa, cosa que ni la ciència ni altres disciplines poden afirmar. L’Astrologia és un coneixement que prové de molt antic i el corpus del qual ha anat eixamplant-se, fent-se cada cop més complex, més elaborat, més subtil i adaptant-se a les necessitats de l’home en cada moment, sense que hagi entrat mai en contradicció amb ella mateixa. Per tant estudiar aquest tipus de coneixement és com estudiar la mateixa història de l’evolució de la consciència humana i dels seus propòsits. Així l’Astrologia ha evolucionat, creix i s’expandeix a mesura que s’expandeix la nostra consciència. Hi ha diferents escoles o pràctiques astrològiques que es corresponen amb diferents consciències i cadascú tria la que més s’adiu amb la seva manera personal de viure.

Aquesta evolució de la nostra consciència ha fet que el que antigament es creia que eren Deus o Planetes que provocaven o causaven coses, ara els reconeguem com a forces arquetípiques que cadascú porta dins. És a dir, els Déus han passat de viure al cel a viure dins nostre, de ser forces destructives o protectores, a ser patrons interns de destrucció o de protecció. Hem passat de ser víctimes dels Déus a ser els protagonistes de la nostra vida i de les nostres decisions. Aquest camí es diu consciència però resulta que encara estem a les beceroles!

Aquesta evolució també ha permès entendre la vida com a repte i no com a càstig, la vida com a lloc on desenvolupar els nostres potencials i no un lloc hostil on sobreviure, a entendre que la vida no és determinista, com tampoc ho és l’astrologia, sinó que ens ofereix l’oportunitat de crear i que potser no sempre podem escollir les nostres circumstàncies però sí com viure-les i aquest viure-les acaba convertint-se en la nostra vida.

Ara, com a humanitat, estem en un moment en que sembla que el terme consciència comença a demanar-nos seriosament un lloc en tots els nostres nivells de vida, el personal, el social i l’espiritual. Per això, l’Astrologia que neix d’un lloc tan íntim de l’home, com és la seva consciència, ha evolucionat amb ell, s’ha adaptat al que ell ha necessitat i al que ell a buscat en ella. L’Astrologia, vulguem o no, viatja amb nosaltres i de nosaltres depèn si volem que sigui una aliada més!

VEURE PER CREURE O CREURE PER VEURE?

Estem acostumats al “veure per creure” però, què hi ha de revelador en el “creure per veure”? Veurem que entre aquestes dues afirmacions hi trobem un abisme conceptual.

VEURE PER CREURE és una premissa bàsica per a la supervivència i per al desenvolupament i té una importància vital en les nostres vides però, poden, la vida i les experiències, anar més enllà d’aquest principi cartesià, en el qual només estem oberts a allò que veiem? Si creiem que només podem creure o ens pot passar allò que veiem, això és tant com dir que no podem acceptar l’existència d’una realitat que no es pot veure o que l’Univers només és allò que podem veure. La vista o en aquest cas el que vol dir gairebé el mateix, la racionalitat, ens ofereix una visió involutiva, estàtica i limitada per aquesta mateixa racionalitat. On és la creativitat? Què vol dir crear? Crear significa anar més enllà del que ja s’ha vist o s’ha pensat.

En canvi, la idea de CREURE PER VEURE, ens fa partícips d’un Univers gairebé il·limitat i ens permet crear part de la nostra realitat. Ens permet anar més enllà i ser capaços de fer coses que, a priori, podríem pensar que eren impossibles. Aquesta idea forma part d’una visió holística de la realitat, de la qual ja hem parlat en anteriors articles, i ens permet recuperar el poder primordial de viure les nostres vides de manera creativa, a través de la consciència i de la intenció. Com? Doncs, essent conscients i creient que creativitat, consciència i intenció no tenen límits.

Anant més enllà, el nostre cervell reconeix la diferència entre el que veu o el que imagina?

Recents treballs en psicologia, entre els quals cal destacar els de Giacomo Rizzolatti, Catedràtic de Fisiologia de Parma i d’Alvaro Pascual-Leone, investigador de Neurologia de la Universitat de Harvard, poden revelar que el nostre cervell no és capaç de veure’n la diferència a no ser que s’hi afegeixen altres factors provinents dels sentits.

Si se sap que el cervell funciona amb imatges, aleshores hauríem de recordar que la imaginació i la creativitat tenen la capacitat de manipular imatges mentals i una de les grans singularitats dels humans és precisament poder projectar aquesta imaginació cap a un objectiu futur. Només necessitem consciència, creativitat i intenció. El nostre cervell o nosaltres moltes vegades triem el camí més fàcil, i per tant estem habituats a veure allò que creiem o que és possible veure, ja que combinem patrons existents i factors condicionants. Però si fóssim capaços de crear, o el que és el mateix, d’utilitzar la creativitat, podríem crear una nova imatge o un nou estat mental o una nova experiència que podria arribar a canviar els nostres patrons i crear nova realitat. Molts dels llenguatges simbòlics ens poden ajudar a fer aquest camí i m’agradaria afirmar que entre ells, l’astrologia en destaca.

Si només creguéssim el que veiem no seriem on som com a humanitat, perquè ens hauríem quedats estancats i immòbils en algun punt del passat i la veritat és que per sort o per desgracia no ha estat mai així. Potser el que caldrà és repensar cap a on volem dirigir aquesta creativitat per a crear un món millor.

Per acabar m’agradaria fer-ho amb una cita de Fernando Pessoa que ens permet reflexionar sobre aquesta qüestió. Diu així: El que veiem no és el que veiem sinó el que som.

I si quan ens preguntem: volem ser alguna cosa diferent o alguna cosa més?, la resposta és un sí, només ens cal fer ús del “veure per creure” i veure més enllà, amb intenció i creativitat!

EN QUÈ ES DIFERENCIEN LES CONSTEL.LACIONS DELS SIGNES DEL ZODÍAC?

Amb aquest article, a part de comentar quines són les diferències entre els signes i les constel.lacions del Zodíac, m’agradaria donar resposta a una pregunta molt interessant que ha plantejat l’Anna en el seu comentari, publicat a sota d’aquesta entrada.

Comencem pel tema que ha suggerit l’Anna. Com podem fer coincidir els 360 graus de la circumferència dels signes del Zodíac amb els 365 dies i escaig de l’any? Doncs perquè en un dia terrestre la Terra no avança al voltant del Sol exactament un grau, sinó que en promig és una mica menys d'un grau i a més canvia al llarg de l’any. Això ho va demostrar Kepler amb les seves lleis. Així quan la Terra es troba lluny del Sol, el moviment de la Terra al voltant del Sol és més lent i, en canvi, quan la Terra es troba més a prop del Sol, la seva velocitat és més ràpida. Si fem el promig, es pot considerar que els 360 graus de la circumferència del Zodíac equivalen als 365 dies i escaig de l’any.

Passant al tema que ens ocupa en aquest article: quina diferència hi ha entre els Signes del Zodíac i les constel·lacions que els donen el nom? Doncs diverses.

La més important és que els Signes són porcions d’una franja de cel i en canvi les constel·lacions són estructures imaginàries formades pels estels.

Una segona diferència és que hi ha constel·lacions més llargues i altres més curtes. I en canvi tots els signes tenen la mateixa grandària, és a dir, 30 graus de circumferència. Això és possible perquè els signes són una convenció simbòlica, a l’igual que l’astrologia és un llenguatge simbòlic.

I una darrera, és que el punt 0 del signe d’Àries no coincideix amb el punt 0 de la constel.lació d’Àries. Aquest fet s’anomena moviment de precessió dels equinoccis i és degut a que l’eix vertical de la Terra té un moviment sobre si mateix, anomenat moviment de nutació, i que té un cicle de 26.000 anys. Així, si establim un punt d’origen, com pot ser el punt Vernal, que és el 0º del signe d’Àries o el dia que comença la Primavera astrològica o el 21 de març de cada any aproximadament, veurem que aquest punt es va movent en el cel i que cada 2.000 anys i escaig aquest punt canvia de constel.lació. Per tant, actualment el Punt Vernal, que en un moment determinat es trobava a l’inici de la constel·lació d’Àries i que aleshores coincidia físicament amb el començament del signe d’Àries, ara no es troba a 0 graus del signe d’Àries sinó a 22º36’ del signe de Pisces.

El tema pot semblar una mica complicat, però de fet, per als que l’astronomia no us desperta cap interès especial, el que cal saber és que hi ha un desfasament físic entre els signes i les constel.lacions a causa del moviment de nutació de la Terra.

Com resolt aquest dilema l’Astrologia?

Tenint clar que l’Astrologia és un llenguatge simbòlic, és més fàcil encarar aquestes dues diferències sense que es produeixin contradiccions. Els astròlegs ho han resolt establint dos sistemes diferents de Zodíac, el Tropical i el Sideri. La majoria d’astròlegs treballen amb el Zodíac Tropical, el qual està basat en les coordenades tropicals, amb les quals el grau 0 del signe d’Àries o primer grau del Zodíac correspon al primer dia de la primavera. En canvi els astròlegs que treballen amb el Zodíac Sideri, basat en les coordenades sidèries, consideren que el grau 0 d’Àries es troba actualment a 22º36’ del signe de Pisces, ja que tenen en compte el moviment de precessió dels equinoccis. Resumint podríem dir que el Zodíac Tropical té com a marc de referència el cinturó del Zodíac que acompanya l’Eclíptica i està basat en els cicles estacionals, mentre que el Zodíac Sideri té com a marc de referència el marc dels estels.

I cada astròleg treballa amb el Zodíac que més s’adiu al seu sistema d’interpretació, ja que l’Astrologia és un llenguatge simbòlic i per tant la decisió es converteix en una qüestió de convencions simbòliques.

COMENTARI D’UNA LECTORA A L’ARTICLE SOBRE SIGNES I CONSTEL.LACIONS

Com sempre que tinc temps de visitar el teu blog, em sorprèn i em resulta molt interessant i suggerent.

Confesso, d’entrada, el meu desconeixement en el tema i un cert escepticisme heretat –que no vol dir el meu desinterès-, però la manera com exposes les diverses qüestions em són molt il•lustratives i entenedores, i, el que és més important, desproveïdes d’aquell punt d’acte de fe irracional i màgiques prediccions, que sovint trobo en manifestacions comercials del tema. Et felicito.

T’escric, però, perquè en aquest article em faig una mica d’embolic amb les xifres: veig que no acaben de coincidir exactament els graus del cinturó zodiacal amb la partició en dies que els homes hem assignat a la volta de la Terra al voltant del Sol. Sent, com són, en tots dos casos, convencions, aquest petit marge de diferència no hauria de fer que, al cap dels anys, els signes comencessin en dates diferents? Vull dir que el 21 de març de 2009 presenta les mateixes característiques, des del punt de vista del cinturó zodiacal, que el 21 de març de fa 500 anys, o fins i tot de 5.000 anys (encara que no existís cap calendari).
Potser m’avanço, amb la meva pregunta i em resultarà aclaridor el teu proper article sobre les diferències entre els signes zodiacals i les constel•lacions.

Gràcies per aquest blog i una abraçada, Anna

TALLER DE CAP DE SETMANA D'ASTROLOGIA I PINTURA, EN UNA CASA RURAL DEL BAGES

ELS PROPERS 6 I 7 DE JUNY TENIM PROGRAMAT UN CAP DE SETMANA D'ASTROLOGIA I PINTURA AL BAGES.
EL TERMINI PER A LA INSCRIPCIÓ AL TALLER ACABA EL 8 DE MAIG. SI US HI VOLEU INSCRIURE, CLIQUEU AQUÍ.
SI VOLEU MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL TALLER O TENIU ALGUNA PREGUNTA A FER, NO DUBTEU A ENVIAR-ME UN CORREU.

PERQUÈ CADA PERSONA PERTANY A UN SIGNE DETERMINAT DEL ZODÍAC ?

Per explicar-vos perquè pertanyem a un signe determinat del Zodíac us he de parlar d’algunes coincidències numèriques.

Per exemple. Els Signes del Zodíac són 12, igual que ho són els mesos de l’any. Cada Signe del Zodíac té 30 graus, gairebé el mateix nombre que els dies que té un mes. I els graus del cercle del Zodíac en són 360, perquè és una circumferència, i coincideix aproximadament amb el nombre de dies que té l’any, és a dir, 365 dies.

En aquesta coincidència numèrica veiem la relació que es va establir entre un fet astronòmic, la durada de l’any, i un llenguatge simbòlic, l’astrologia i per tant ens parla dels fonaments astronòmics de l’astrologia.

D’una banda, el cinturó Zodiacal està format per 360 graus. Si dividim aquests 360 graus en 12 grups, tenim que cada grup conté 30 graus. Així el cinturó Zodiacal té 12 divisions que coincideixen amb els 12 signes: Àries, Taure, Gèminis, Càncer, Leo, Verge, Balança, Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari i Pisces. I a cada un d’aquests signes li corresponen 30 graus de circumferència.

D’altra banda, el Sol, vist des de la Terra, triga 365 dies a donar una volta sencera del seu cicle anual i per tant cada dia recorre més o menys un grau de la circumferència zodiacal. Així va avançat. Cada dia avança un grau i quan ha recorregut els 30 graus d’un signe en més o menys un mes, passa al següent signe. Cada mes canvia de signe i va saltant de signe en signe fins que torna a començar al cap d’un any.

Com hem vist, en cada signe el Sol s’hi està aproximadament un mes o 30 dies. Així i coincidint amb el primer dia de la primavera el Sol està situat en el grau 0 del signe d’Àries i avança per aquest signe més o menys a raó de dia per grau, fins que arriba al grau 30 del signe d’Àries, que coincideix amb el grau 0 del següent signe. Per tant canvia de signe i passa a Taure i així successivament. Això vol dir que durant tot aquest mes, vist des de la Terra, el Sol té el signe d’Àries al darrere. En el dibuix de l’article es veu clarament el que vull dir. En aquest exemple, diríem que el Sol es troba a Sagitari perquè té el signe de Sagitari al darrere (però no la constel·lació de Sagitari, ep!).

Si ens ho mirem en el calendari podríem dir que aproximadament el Sol entra en el grau 0 d’Àries el dia 21 de març i recorre tot el signe d’Àries fins el 21 d’abril, per això totes les persones que han nascut entre aquestes dues dates pertanyen al signe d’Àries.

En el proper articles us explicaré quina diferència hi ha entre els signes del Zodíac i les constel·lacions del Zodíac i perquè no coincideixen.

ELS SIGNES DEL ZODÍAC I LES CONSTEL·LACIONS DEL ZODÍAC

Els signes del Zodíac i les constel·lacions dels Zodíac porten els mateixos noms: Àries, Taure, Gèminis, Càncer, Leo, Verge, Balança, Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari i Pisces.

Quan l’home va començar a observar el cel va adonar-se que havien dos tipus diferents d’estels. Uns que es mantenien fixes respecte ells mateixos i uns altres que es movien i que a l’antiga Grècia se’ls va donar el nom de “cos errant” o planeta.

Els primers van ser agrupats en dibuixos que representaven personatges de la mitologia o de la vida quotidiana i així es van originar les constel·lacions que, de fet, són agrupacions d’estels que suggereixen una forma o un concepte. Sapigueu que encara que tots els estels que podem veure al cel pertanyen a la nostra galàxia, la Via Làctia, els estels d’una constel·lació, tot i que sembla que estan físicament agrupats, no ho estan i normalment pertanyen a zones diferents de la nostra galàxia. És a dir, només formen una agrupació aparent als nostres ulls.

Els segons estels que es movien, els errants, eren els planetes visibles a ull nu des de la Terra i eren Venus, Mercuri, Mart, Júpiter i Saturn.

També es van adonar que el Sol i la Lluna i la resta de planetes sempre circulaven per una mateixa franja del cel que se situa 23 graus per sobre i 23 graus per sota de l'Eclíptica (línea per on circula el Sol just en els dos equinoccis i que es correspon amb el pla de rotació de la Terra al voltant del Sol). Com que aquesta franja era important perquè marcava el camí per on passaven el Sol, la Lluna i els planetes, van decidir que les 12 constel·lacions que hi havien en aquesta franja serien simbòlicament més importants que la resta de constel·lacions del cel. Els seus noms eren precisament Àries, Taure, Gèminis, Càncer, Leo, Verge, Balança, Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari i Pisces i, com haureu deduït, són les que van donar nom als signes del Zodíac.

Així, veiem que el que tenen de particular les constel·lacions que donen nom als signes del Zodíac és que són les que es troben en el camí del Sol, la Lluna i els planetes. Però les constel·lacions del Zodíac i els Signes del Zodíac no són el mateix i això us ho explicaré en un proper article.

A causa del moviment de rotació de la Terra, aquesta franja del cel, té un moviment aparent que als nostres ulls va girant i completa aproximadament una volta cada 24 hores. Aquesta franja la podem anomenar també Cinturó Zodiacal i, com hem vist, està formada pels 12 signes del Zodíac.

COMENTARI D’UN LECTOR A L’ARTICLE “CAL QUE DEFENSEM L’ASTROLOGIA?”

Com que de tant en tant algun lector deixa un comentari de contingut en algun dels articles i el disseny del blog fa que sigui difícil accedir-hi de manera fàcil, he pensat que seria interessant, a partir d’ara, penjar en forma d’article algun d’aquests comentaris per tal que tothom pugui gaudir de les idees i opinions d’altres persones. Així potser alguna altra persona també s’anima a escriure. Aquí va el primer comentari:

Molt bona la reflexió! Cada dia hi ha més coses més interessants per aquí!

L'astrologia com a etiqueta, potser si que algun dia desaparegui, però la connexió entre l'esser humà i la resta del cosmos no deixarà mai d'existir com a tal, perquè és una relació intrínseca al funcionament mateix de l'univers.Però de fet, si ens hi fixem, podem assegurar que mai deixarem de sentir-nos relacionats amb el cosmos, donat que aquesta connexió que ens lliga al nostre entorn no depèn del temps, ja que existeix per definició en l'univers.

Nosaltres necessitem el temps per canviar o actuar, i per tant no podem canviar cap cosa que no depengui del temps.

En fi, que jo no em preocuparia tampoc per defensar el terme 'astrologia' en si, ni tampoc per defensar aquesta connexió, ja que està fora del nostre abast produir un canvi d'aquestes característiques.

Per sort? No ho sé. Probablement.

LVC

DIÀLEG VERSUS DOGMATISME

Estem acostumats a relacionar el terme dogmàtic amb qüestions vinculades a la fe, a la religió o a segons quines creences que no poden comprovar-se amb el mètode científic, com per exemple l’astrologia, però moltes vegades ens oblidem que també hi ha ciència que actua de manera dogmàtica, especialment quan comença a veure amenaçat el paradigma en el qual es fonamenta.

I hauríem de ser conscients que sovint sota qualsevol tipus de dogmatisme es pot amagar una intenció més subtil: el control del poder. Un poder que no només ha estat exercit per les religions sinó que també per segons quines posicions científiques que es creuen amb el monopoli de desxifrar la veritat de la realitat.

A nivell personal cada un de nosaltres també a vegades ens aferrem de manera dogmàtica a segons quines idees. Ho podem fer de manera instintiva com a mecanisme de defensa o de manera no tan instintiva per assegurar-nos el control d’alguna cosa. Però quan ens quedem atrapats en un dogma, estem renunciant a la pluralitat, al diàleg i a noves idees i maneres de fer.

En aquest article m’agradaria presentar-vos breument dos pensadors moderns bastant polèmics que incideixen en aquesta idea.

Un és en Paul Feyerabend (Viena, 1924-1994). En el seus llibres, Tratado contra el método y Adiós a la razón, defensa que de la investigació històrica es dedueix que no existeix cap mètode que no tingui principis inalterables i que no hi ha regla que no hagi estat trencada. Segons ell, tot el que indica infracció en ciència (o ruptura de les normes), no només és accidental sinó també necessari per a que aquesta avanci. També defensa la idea que no pot existir una sola raó abstracte dominant i aposta pel pluralisme cultural i per pensar que cap creença o coneixement ha de ser menystingut a priori. Per a ell no hi a cap raó per suposar que el món té només una naturalesa, al contrari, creu que el món és profundament plural.

L’altre és Hans-Georg Gadamer (Marburg, 1900-2002), el pare de la hermenèutica filosòfica. Gadamer defensa la idea que el concepte de veritat està estretament lligat al concepte de mètode i per a ell no és possible considerar un sense l’altre, per tant ambdós estan completament influenciats pel paradigma històric i cultural dominant. Per tant, segons ell, la nostra interpretació de la realitat està basada precisament en aquesta dominància històrica i cultural. L’home que té més experiència de vida, diu, és sempre el que és radicalment no-dogmàtic, perquè precisament és el que pot aprendre més de noves experiències i de noves visions.

Per tant, un altra manera d’entendre com l’home es relaciona amb el món i com busca coneixement és precisament a través d’establir un diàleg obert que permeti posicions innovadores i plurals i defugi els dogmatismes. Aquest diàleg potser no sempre busca un coneixement definitiu, sinó només obrir noves portes a diferents valors, idees, actituds o creences, tant personals com col·lectives.

Amb aquesta reflexió no estic negant el rol absolutament essencial que ha tingut la ciència, especialment la basada en el paradigma del mètode científic, en el desenvolupament actual de molts àmbits i de coneixement, sinó que només defenso el dret de qualsevol disciplina a establir un diàleg respectuós i fructífer amb qualsevol altra.

I em direu què hi té a veure tot això amb l’Astrologia. Doncs precisament l’Astrologia Psicològica el que intenta és defugir qualsevol posició dogmàtica per tal de promoure un diàleg creatiu, plural i innovador.

I per acabar m’agradaria citar-vos un fragment d’una de les frases més famoses de Gadamer. Diu així: ”.. la comprensió no té límits, tot és obert, res és tancat i sempre hi ha una possibilitat de trobar alguna cosa nova. En escoltar el que ens diu alguna cosa, i en deixar que se’ns digui, resideix l’exigència més elevada que es proposa l’esser humà. Recordar-ho per a un mateix és la qüestió més íntima de cadascú. Fer-ho per a tots, i de manera convincent, és la missió de la Filosofia”.

I des de la meva posició d’astròloga, m’agradaria afegir que segurament també és una de les missions de l’Astrologia.

LA TEVA PSIQUE ÉS LA RESPIRACIÓ DEL COSMOS

Així es titulava l’entrevista que li feien a Richard Tarnas des de La Contra de La Vanguardia el 19 de febrer del 2008.

Richard Tarnas és doctor en Filosofia i Psicologia per Harvard i astròleg arquetipal. Al castellà té publicats dos llibres, La pasión de la mente occidental i Cosmos y Psique. Ambdós totalment recomanables per a qui vulgui fer un viatge “diferent i lúcid” a través de la història del nostre pensament i de les figures que l’han anat modelant.

Per a seguir en la línea dels articles del blog, m’agradaria transcriure-us unes quantes preguntes i respostes d’aquesta entrevista.

Periodista: Influeixen els astres en la meva vida?
R. Tarnas: Vostè i ells estan connectats.
I determinen el que faig?
No és això. Per exemple, quina hora és?
Eh? Són dos quarts d’una.
Com ho ha sabut?
Mirant el rellotge.
I les manetes del rellotge són les causants de l’hora?
No.
Doncs això també passa amb els astres. No provoquen res, són les manetes a través de les quals podem llegir les hores arquetípiques del cosmos.
Però una cosa és el cosmos i l’altre jo.
Ah! Aquí expressa vostè la passió de la ment occidental. Ha volgut separar-se del cosmos fins a sentir-se autònoma i deixar el cosmos com un mecanisme extern i inanimat. Una cosa que és absolutament irreal!
Perquè?
Perquè som cosmos en forma humana! Nosaltres som la manera a través de la qual el cosmos es fa conscient de si mateix. M’agrada com va formular aquesta idea el filòsof Plotí (s III dC): “Tot respira a la vegada”.
Però Saturn és una gran pedra inanimada, mentre que jo sóc la meva psique.

El que vostè anomena “la meva psique” no és res més que respiració del cosmos. Cosmos i psique són dues formulacions d’una mateixa i única realitat. I les conjuncions dels astres mostren la dinàmica còsmica. És a dir, la dinàmica arquetípica de la psique.
...
Hi ha lloc per a la llibertat personal?
És precisament una visió participativa de l’home en el cosmos. Cada un de nosaltres és cosmos actuant.
...
Que he d’esperar dels horòscops de la premsa?
Només entreteniment. Es focalitzen en el Sol en el moment del naixement.
...
Té sentit dir Jo sóc Balança?
És com si vostè em diu: sóc periodista. No està expressant la complexitat de la seva persona.

Com veieu, l’article és interessant i revelador. Si us interessa el podeu trobar a l’hemeroteca de La Vanguardia o a Internet.

CAL QUE DEFENSEM L’ASTROLOGIA?

Potser creureu que pel fet de ser astròloga, el que vull és defensar l’Astrologia. Però com anireu descobrint, amb aquest blog no intento fer-ne una defensa sinó més aviat crear un lloc on reflexionar en veu alta sobre temes relacionats amb la nostra actitud o la nostra manera de viure la vida, individual i col·lectivament, i com un coneixement tan ancestral i misteriós com l’Astrologia també té coses essencials a dir-nos.

Però, tornant a la pregunta, cal que defensem l’Astrologia? Necessita que el defensem, un coneixement que ens ha demostrat que pot sobreviure a més de 4000 anys d’història? En aquest article m’agradaria reflexionar sobre la nostra relació amb l’Astrologia.

Per començar crec que no hem de patir gaire per la seva extinció, ja que ella mateixa ens ha demostrat la seva capacitat d’adaptació i de supervivència a través dels diferents períodes històrics, socials i culturals. Perquè? Doncs perquè potser està estretament lligada a la nostra definició i evolució com a humanitat, ha anat creixent i adaptant-se com i amb nosaltres i de cada un dels períodes ha recollit allò que li ha estat coherent i essencial.

Tots els temps han tingut astròlegs que han estat pioners descobrint, dins o fora d’ells, allò que ens defineix com a humans, a nivell individual, col·lectiu i espiritual i també allò que ens connecta amb una realitat més gran i universal. I la comunitat astrològica ha estat l’encarregada d’anar modelant aquest coneixement amb les seves experiències quotidianes, algunes més reveladores que d’altres.

A vegades els astròlegs, especialment els novells, encetem les nostres carreres astrològiques amb certa fal·lera per demostrar com n’és d’útil i vàlida l’Astrologia o intentem demostrar que l’Astrologia té el dret a ocupar el lloc que li correspon en el món acadèmic. Altres s’entesten a demostrar que l’Astrologia és o pot ser científica. Però tal i com molt bé s’ha suggerit des de dins mateix de l’entorn astrològic, potser l’Astrologia ja s’encarrega d’ocupar el lloc que per la seva naturalesa li correspon. Potser és un lloc que ha de ser marginal, i quan dic marginal vull dir al marge dels coneixements massificats, perquè a vegades la massificació desvirtua allò que és essencial.

Fins i tot en els períodes més difícils, en els quals l’Astrologia ha estat perseguida i expulsada dels cercles acadèmics, com va passar a finals del segle XVII, tot el XVIII i principis del XIX, aquesta no va desaparèixer sinó que va romandre latent de portes enfora però activa en cercles restringits, en els quals es va mantenir el caliu de la seva essència.

Malgastar temps i energia en defensar l’Astrologia de segons quins atacs, especialment aquells que provenen de cercles que creuen tenir la veritat absoluta i inamovible sobre la realitat i que viuen la seva posició des del monòleg, no és la meva feina com a astròloga. La meva feina més important com astròloga és vetllar perquè jo mateixa la exerceixi amb professionalitat, responsabilitat, saviesa i eficàcia.

I això no vol dir que no sigui interessant o necessari reflexionar públicament sobre l’Astrologia i sobre la seva relació amb entorns científics, acadèmics, socials o culturals, però sempre i quan es pugui mantenir un “diàleg” respectuós i enriquidor per ambdues parts.

El que sí que val la pena, però, i es mereix tots els esforços del món és promoure un concepte primordial que ens defineix com a humans i és alhora un dels principis essencials de l’Astrologia. I aquest principi és l’acceptació i el respecte per la diferència i, sobretot, la capacitat d’entendre que diferència i cooperació no són contradictòries sinó que ens enriqueixen a nosaltres i al món en el qual vivim. I POTSER APRENDRE A VIURE LA UNITAT A TRAVÉS DE LA DIFERÈNCIA ÉS UN DELS REPTES MÉS IMPORTANTS QUE TENIM AL DAVANT.

I per acabar m’agradaria explicar-vos un conte de Khalil Gibran, que es titula El viatger. Aquest conte el va relatar l’astròloga Melanie Reinhart en la Carter Memorial Lecture, el passat 2007 al Regne Unit. La història diu així:
Un dia el viatger es portat a un temple pel seu guia, per tal de trobar-se amb un home savi que és cec. El viatger li pregunta al savi: Quan temps fa que sou cec? I el savi li respon: Ho sóc de naixement. I El viatger li pregunta: Quin és el vostre camí cap a la saviesa? I el savi respon: Sóc astrònom ... ( i mentre amb la mà es toca el cor afegeix) ... segueixo els moviments del Sol, la Lluna i les estrelles aquí dins.

Com diu Melanie Reinhart, vivim en un univers de participació, en el qual els moviments de l’ànima estan íntimament connectats amb els moviments dels cossos celestials. I l’Astrologia participa i és un vehicle d’aquest connexió. La seva essència està tan lligada a la nostra essència com a individus que és pràcticament impossible que desaparegui, perquè això voldria dir que una part de la nostra humanitat i de la nostra participació amb l’Univers també hauria desaparegut. I SI ALGUNA COSA HEM DE DEFENSAR ÉS QUE AIXÒ NO PASSI MAI.

DOS ASTRÒLEGS DIFERENTS US DIRIEN EL MATEIX?

Després del darrer article, potser us preguntareu si per una mateixa consulta, dos astròlegs diferents us dirien el mateix. Bona pregunta!

En una consulta astrològica intervenen diversos factors que fan que mai es produeixin dues consultes iguals. Una bona consulta astrològica no és un monòleg de l’astròleg, sinó que és un diàleg, en el qual participen l’astròleg i el consultant i per tant dependrà d’aquestes dues persones.

Pel que fa al consultant aquest pot tenir un dia més o menys receptiu, pot estar més emocional o més racional i pot tenir una comunicació més o menys fluida o fàcil amb l’astròleg.

Pel que fa a l’astròleg, aquest ha de garantir un mínim de qualitat en diversos aspectes. Per començar és primordial que l’astròleg tingui una bona preparació tècnica en termes astrològics i ha d’haver-se preparat bé la lectura. També ha de saber establir una bona comunicació i empatia amb el client, promovent un entorn de tranquil·litat i confiança, en el qual el client se senti còmode i gens amenaçat.

Un altre factor essencial que ha de complir un bon astròleg és un alt grau d’autoconsciència i autoconeixement. Això ajuda a garantir que l’astròleg sigui el màxim d’objectiu possible i no influeixi en la lectura, ni faci cap projecció personal. És a dir, cal que sàpiga no jutjar, ni interpretar sota els seus prejudicis, manies o pors la carta de l’altra persona, perquè aleshores la lectura seria esbiaixada.

A banda d’això, cada astròleg ha tingut experiències diferents, ha fet un treball personal concret i té qualitats, habilitats i actituds diferents i això també impregnarà la consulta. Per tant hi haurà una part de la lectura que segurament serà comuna a tots els bons astròlegs. Però també n’hi haurà una altra que serà de collita pròpia de l’astròleg i vindrà definida per la seva manera especial de veure i viure la vida i per la comunicació que s’estableixi amb el consultant.

És com si us preguntéssiu: tots els amics són iguals? Bé, hi ha certes qualitats que hi han de ser i que són comunes a tots els amics i coincideixen amb la definició d’amic però us adonareu que tots els amics també tenen la seva peculiaritat personal i això és el que els fa diferents i ens enriqueix la vida. I de fet, tots experimentem l’amistat de manera diferent amb cada amic. Doncs, amb l’astrologia passa el mateix!

QUINS TIPUS DE CONSULTES ASTROLÒGIQUES ES PODEN FER?

De consultes astrològiques se’n poden fer de molts tipus ja que hi ha moltes tradicions, escoles i tècniques diferents de treballar l’Astrologia i, com en tot, cada persona escull la que més s’adiu amb la seva manera natural d’entendre i viure la vida.

Des del vessant psicològic es poden fer diferents tipus de consultes i el que m’agradaria en aquest article és fer-vos un breu resum de quines són les consultes astrològiques més comunes. Així trobem:

La CARTA NATAL, que és l’estudi astrològic bàsic i està enfocat a promoure l’autoconeixement i l’autoconsciència. Consisteix en un estudi dels patrons psicològics, emocionals i mentals de la persona i de com els pot utilitzar en les diferents àrees de la seva vida, com són la família, la parella, els fills, l’entorn laboral, l’entorn social o els amics. S’exploren els propòsits vitals, els reptes personals, els potencials, les habilitats i també les pors, els bloqueigs i els complexos i quins recursos pot tenir la persona per a millorar la seva vida i viure-la més creativa i coherentment. La informació es treu de la carta natal, que és la carta astral en el moment del naixement i per fer-la es necessari conèixer el dia, l’hora i el lloc de naixement.

L’ESTUDI DE LES ENERGIES DE L’ANY O REVOLUCIÓ SOLAR, que és un estudi que se sol fer un cop l’any. Es pot fer quan es vulgui però és molt interessant fer-lo un o dos mesos abans de l’aniversari. En aquest estudi s’exploren les tendències internes de la persona durant l’any a venir i també les tendències externes o del seu entorn. Amb aquesta informació la persona pot aprofitar amb més eficàcia i consciència els estats interns i les energies externes. Es basa en l’estudi de diferents tècniques astrològiques i la informació prové de l’estudi de la Revolució Solar, dels trànsits, dels eclipsis, de les progressions i de les direccions per l’any en curs.

Les SINASTRIES. Consisteix en un estudi de les relacions entre dues persones, ja siguin parella, socis de feina, pares i fills o altres. Amb aquest estudi es poden conèixer quins són els punts febles i punts forts de la relació, quins seran els temes conflictius i quins els temes fàcils, quins reptes emergiran de la relació i quins recursos tenen les dues persones per a millorar la seva relació. Es treballa comparant les cartes natals de les dues persones. Per a fer aquest estudi és indispensable que les dues persones estiguin d’acord a fer l’estudi i les dues assisteixin a la sessió.

Les CARTES DE NENS PETITS. Aquest estudi està enfocat als pares per tal que puguin entendre millor els seus fills, puguin respectar la seva individualitat, sàpiguen com promoure els seus potencials i autoestima i puguin ajudar-los a superar pors i inseguretats. No està centrat en el futur del nen, sinó en com els pares poden conèixer millor i ajudar els seus fills.

CONSULTES SOBRE TEMES CONCRETS. Com temes de feina, de vocació, de parella, familiars, personals, etc. En aquestes sessions s’explora el tema en qüestió, quines pors i bloqueigs hi poden haver, quins reptes apareixen i quins potencials té la persona per a superar-los i per prendre decisions amb més consciència i responsabilitat.

TREBALL DE CREIXEMENT PERSONAL. Aquest treball s’inicia amb la carta natal i el treball d’autoconeixement personal que se’n deriva d’ella i, a través de posteriors sessions, es pot anar aprofundint cap a nivells més subtils de creixement personal i/o espiritual.

A banda de les consultes astrològiques que són purament psicològiques, també hi ha dues consultes que són força populars, tot i que s’escapen del camp de l’Astrologia Psicològica. La seva tècnica d’interpretació és una mica diferent i té regles pròpies. Entre les que més destaquen trobem:

L’ASTROLOGIA ELECCIONAL, que s’utilitza per buscar el dia que té les energies més adequades per tal d’iniciar un projecte determinat, com pot ser inaugurar un negoci, casar-se, canviar-se de casa, signar documents, etc.

I l’ASTROLOGIA MUNDANA, que no s’utilitza a nivell personal i consisteix en l’estudi astrològic de la història i la política de països i d’esdeveniments mundials.

Ja veieu que si ens centrem en l’Astrologia Psicològica, es treballa per tal de promoure l’autoconeixement, el desenvolupament dels potencials i la superació dels reptes personals i dirigir tot aquest coneixement cap a una manera més creativa, responsable i conscient de viure la vida. També hi haurà persones a les quals els cridaran propòsits de creixement personal o més espirituals i, en aquest sentit, l’Astrologia Psicològica té potencial de sobres per adaptar-se a les necessitats de cadascú.

Pels que no sabeu com funciona l’Astrològica Psicològica us suggeriria que us llegíssiu els següents articles del blog: “Desfent un malentès sobre l’Astrologia: els astres no ens influeixen”; “Determina l’Astrologia la nostra vida o el nostre futur? ”; o “Entre el Cel i la Terra, un diàleg amb l’Astrologia”. Si feu clic al damunt de cada títol, us apareixerà el text de l’article en qüestió.

L’ECLIPSI DE LLUNA DEL 9 DE FEBRER

A través d’un comentari a aquest blog, una persona m’ha demanat com li pot afectar l’Eclipsi del dia 9 de febrer, ja que aquell mateix dia és el seu aniversari. No li puc donar una resposta particular, ja que per a fer-ho hauria de fer un estudi detallat de la seva carta, però sí que puc fer algunes reflexions generals sobre què podria representar a nivell col·lectiu aquest eclipsi i quin és el seu context astrològic.

Estudiant les efemèrides de l’Eclipsi, s’observa que tenim molt de moviment al signe d’Aquari; concretament hi trobem cinc planetes, que són Mart, Júpiter, el Sol, Quiró i Neptú, i a més, el Node Nord de la Lluna. Del context astrològic, hi afegiríem la oposició exacte dels dos regents d’Aquari, Saturn i Urà, i l’entrada de Plutó a Capricorn, a on s’hi estarà fins el 2023.

En termes generals, aquestes configuracions ens podrien parlar d’un seguit de temes relacionats amb la renovació de la nostra organització social, econòmica i política per tal de promoure accions més globals, més solidàries, més sostenibles i més integradores. L’eclipsi de Lluna per ell mateix no comporta tot aquest impuls però sí que pot fer de gallet puntual per a incitar una mirada nova i creativa a tots aquests temes.

Així, aquest context ens pot suggerir la renovació de la nostra participació en temes relacionats:
amb l’increment de la consciència social i ecològica;
amb l’ús de l’originalitat i la creativitat per a trobar solucions individuals i col·lectives;
amb el sentiment de pertinença a un grup;
amb saber prioritzar el be del grup per sobre del be individual;
amb els canvis necessaris per a revitalitzar la societat;
amb la renovació de certs “status quo” en favor de noves maneres de funcionar a nivell social;
amb la participació solidària;
amb la recerca de les llibertats individuals i també les dels pobles;
amb descobrir maneres de fer diferents i si cal revolucionàries;
amb saber transcendir les diferències individuals i ser conscients de la interconnexió entre els pobles.

Aquest Eclipsi de Lluna, amb el Sol a Aquari i Lluna a Leo, també ens està recordant que la creativitat, tant a nivell individual com col·lectiu, és un recurs a tenir en compte. L’oposició Urà / Saturn ens ofereix els reptes de trobar un bon equilibri entre allò que cal destruir i allò que cal construir i saber integrar la utilització del sentit comú amb idees originals i revolucionàries. També ens pot ajudar a ser capaços d’eliminar allò que està caduc i reconèixer i refermar allò que funciona per tal de construir-hi al damunt. La conjunció exacta del Sol amb Quiró pot mostrar-nos la importància de la visió holística i terapèutica, de poder unir la nostra part física amb la nostra part espiritual, d’aprendre a curar-nos de totes les alineacions i escissions personals i socials, i de saber ajudar-nos a nosaltres mateixos, mentre alhora ajudem els altres.

Tots ells reptes que neixen de la nostra consciència individual però que poden exercir influència en la nostra consciència social.

I per als que us interessin les efemèrides de l’eclipsi són: el Sol està a 21º d’Aquari, amb conjunció exacte amb Quiró i a 3º de Neptú (24º d’Aquari). La Lluna es troba a 21º de Leo. A Aquari també hi trobem Mart (4º), Júpiter (8º) i el Node Nord de la Lluna (9º). A més els dos regents d’Aquari, que són Saturn i Urà, estan en oposició exacte a 20º de Virgo i Pisces, respectivament.

PODEM SER MÉS CREATIUS? LA CREATIVITAT COM A REFLEX DE LA INDIVIDUALITAT

Com ja vam explorar en l’article anterior, ser més creatius ens pot proporcionar les eines per resoldre amb més facilitat i eficàcia problemes quotidians o laborals. També ens pot ajudar a definir objectius i a enfocar accions personals que ens facin la vida més agradable, més fàcil i sobretot més d’acord amb els nostres propòsits. Però ser més creatius té una altra dimensió més subtil i personal de la qual m’agradaria parlar en aquest article: la creativitat com a reflex de la individualitat.

TOTS SOM CREATIUS DE LA MATEIXA MANERA?

Si us feu aquesta pregunta us adonareu que la resposta segurament serà NO. I és que la creativitat és una qualitat molt personal. Cada persona és creativa a la seva manera, ja que utilitza els seus recursos, els seus instints, el seu raonament, la seva intuïció, les seves habilitats, les seves experiències, els seus errors i els seus potencials d’una manera particular i els dirigeix a propòsits personals. Això vol dir que la nostra manera de ser creatius ens parla molt de la nostra manera personal i diferent de SER.

En Astrologia la creativitat està vinculada a la nostra individualitat, una individualitat que és única i irrepetible. En l’estudi de les cartes astrals, jo personalment trobo molt interessant explorar la creativitat de la persona, ja que és una via que ens porta a conèixer una mica millor la individualitat d’aquesta persona i a promoure l’autoestima i la confiança en un mateix.

Si desenvolupem la nostra creativitat també estem desenvolupant allò que ens fa diferents i que ens fa ser una mica més nosaltres mateixos. El camí a través del qual explorem la nostra creativitat és moltes vegades un camí cap a conèixer-nos millor, cap a saber millor qui som i, si el que volem és conèixer-nos millor, una bona manera de fer-ho és promoure actituds creatives que ens ajudin a desenvolupar els nostres potencials i a superar les nostres pors i complexos.

PERÒ QUÈ PASSA QUAN TENIM LA CREATIVITAT BLOQUEJADA?

Moltes vegades la bloquegem perquè volem obtenir un resultat concret i ja veiem que no l’aconseguirem, perquè ens fa por fer el ridícul o decebre’ns a nosaltres mateixos o als altres, o senzillament perquè no tenim prou autoconfiança. Aleshores ni tan sols ho intentem i tirem la tovallola. En aquest punt pot ser molt útil adonar-nos que és molt més interessant promoure i experimentar la creativitat com un PROCÉS o com una MANERA DE FER i no tant com un RESULTAT. Així, si aconseguim alliberar-nos de la necessitat d’aconseguir resultats o objectius esperats i ENS FOCALITZEM EN EL PROCÉS, en explorar, en investigar, en sentir, en experimentar, en atrevir-nos a provar i sobretot en aprendre a gaudir d’aquest procés creatiu que no busca res més que ser un camí de recerca personal, ens adonarem que la creativitat s’anirà desbloquejant.
I si ens atrevim a fer aquest camí, ens haurem conegut una mica més i haurem promogut una mica més la nostra confiança i autoestima i fins i tot és molt probable que ens sorprenguem a nosaltres mateixos començant a ser allò que precisament som i que pot ser no sabíem que érem. I ÉS QUE ESSENT CREATIUS, SOM UNA MICA MÉS NOSALTRES MATEIXOS.

ETS UNA PERSONA CREATIVA?

Podríem començar amb una definició de diccionari i dir que una persona creativa és la que AMB REGULARITAT resol problemes, elabora productes o defineix noves qüestions i ho fa d’una manera que al principi és considerada innovadora però que al final és acceptada en un context concret i sobretot integrada. Així, les persones creatives tenen més recursos per resoldre els problemes quotidians de les seves vides i encarar-les d’una manera diferent i més enfocada a les seves necessitats particulars.

PERÒ, QUÈ CARACTERITZA UNA PERSONA CREATIVA D’UNA QUE NO HO ÉS? O MÉS BEN DIT, QUÈ DIFERENCIA UNA PERSONA QUE PRACTICA LA CREATIVITAT D’UNA QUE NO LA PRACTICA? ES POT PROMOURE L’ACTITUD CREATIVA?

Per tal que cadascú reflexioni sobre aquesta qüestió, m’agradaria definir quines podrien ser les competències d’una persona creativa i per fer-ho les dividiré en psicològiques, d’actitud i tècniques.

Entre les competències PSICOLÒGIQUES, en podríem enumerar unes quantes, com per exemple, tenir la creença que s’és creatiu, tenir prou autoconeixement d’un mateix i ser conscient dels punts febles i dels punts forts, dels potencials i de les habilitats, treballar l’autoanàlisi de manera continua, tenir una automotivació elevada, tenir curiositat mental, tenir una bona relació entre el pensament lògic i el pensament lateral i una bona relació entre intuïció i racionalitat.

Entre les competències d’ACTITUD trobaríem la capacitat per formular les preguntes adequades i convertir-les en reptes creatius, la recerca regular d’idees, una actitud transgressora i aventurera i un pensament obert sense prejudicis ni pors.

Entre les competències TÈCNIQUES trobaríem el coneixement de mètodes creatius i el de processos d’innovació.

Vivim en un model social, cultural i d’ensenyament que no fomenta precisament aquesta actitud creativa i és normal que tinguem barreres i condicionants que ens facin creure que no som creatius o molt pitjor, que no en podem ser. Per tal de desmuntar aquestes idees preconcebudes serà molt interessant conèixer quines barreres posem a la creativitat.

En aquest sentit, podríem parlar d’una postura excessivament racional o lògica o plena de prejudicis i de pors, fomentats per determinades actituds personals, socials i culturals, que no ens permeten anar més enllà o promoure actituds més aventureres. També cal ser conscients del fet que estem molt acostumats a no moure’ns de les rutines i del que és conegut i fàcil, a caure en un escepticisme molt limitador o a sentir-nos mancats de la suficient confiança o autoestima. Totes elles actituds que no ens ajuden a enfocar la vida creativament.

De tot això se’n podria derivar la conclusió que hi ha persones que seran creatives de manera innata però també que SER CREATIU ÉS UNA QUALITAT QUE ES POT FOMENTAR I PROMOURE. I potser us preguntareu, què hi té a veure l’Astrologia amb tot això?

Doncs precisament l’Astrologia ens obre portes a moltes de les actituds i aptituds de les quals hem parlat. Ens ajuda a conèixer-nos millor i saber quins són els nostres punts febles i forts, els nostres potencials i les nostres pors i bloquejos, per tal que els detectem i puguem fer alguna cosa per promoure’ls o per superar-los. Ens ajuda a fer autoanàlisi, ens ajuda a incrementar la nostra autoconfiança i autoestima i sobretot ens ajuda a entendre que en la diversitat està la riquesa i que nosaltres podem promoure aquesta diversitat i aquesta manera d’aprendre a veure i a acceptar la realitat d’una manera diferent i sobretot creativa.

Hi ha persones que creuen que l’Astrologia ens coarta la llibertat i d’això ja n’hem parlat altres vegades. Feu clic aquí si voleu llegir l’article relacionat. Però precisament l’Astrologia es fonamenta en el principi contrari, ens ajuda a superar els prejudicis i les pors i a desenvolupar els nostres potencials per a prendre actituds més obertes i sobretot més creatives davant la vida.

L'ANY 2006 PLUTÓ VA DEIXAR DE SER CONSIDERAT UN PLANETA. HEM D'EXCLOURE A PLUTÓ DE LA INTERPRETACIÓ ASTROLÒGICA?

Des del seu descobriment el 1930 per Clyde William Tombaugh a l’Observatori Lowell (Flagstaff, Arizona), Plutó havia estat considerat el novè planeta del Sistema Solar.

Tot i que se sabia que era molt petit, més petit que la nostra Lluna, i que tenia una òrbita molt excèntrica (molt allunyada del Sol en un extrem de la seva òrbita) no va ser fins el 2005, amb el descobriment d’un objecte de la mateixa categoria que Plutó però “més gran que ell” anomenat Eris, que no es va posar en dubte el seu dret a pertànyer al grup de planetes del Sistema Solar.

L’estiu del 2006 Plutó va veure el seu status relegat a una classe planetària inferior. Aquest canvi el va decidir la UAI (Unió Astronòmica Internacional) per tal de classificar correctament el creixent nombre de cossos petits del Sistema Solar que estaven essent descoberts, especialment els pertanyents al cinturó de Kuiper. Així, per votació de la UAI, Plutó va ser expulsat de la categoria de “Planeta” per ser reclassificat com a “Planeta Nan” i juntament amb Eris i amb Ceres va formar un nou grup de planetes nans anomenat “Plutins”, que porten aquest nom en honor de Plutó.

Com us podeu imaginar aquest canvi va provocar cert rebombori en l’àmbit astronòmic i un debat en l’àmbit astrològic. HAVÍEM D'EXPULSAR A PLUTÓ DE LES INTERPRETACIONS ASTROLÒGIQUES?

Per reflexionar sobre aquest punt m’agradaria explicar-vos la història d’una nena anglesa d’onze anys que el 1930 va batejar aquell planeta acabat de descobrir amb el nom de Plutó.

La història comença a Òxford on Venetia Phair, una nena d’onze anys, neboda d’un bibliotecari retirat de la Universitat d’Òxford esmorza amb el seu avi mentre llegeixen, al diari The Times, la noticia de la descoberta d’un nou planeta que encara no té nom. La nena, una bona lectora de mitologia antiga, suggereix que Plutó podria ser un bon nom, ja que encara no ha estat utilitzat per a cap altre planeta i que com a Déu de l’Inframón podria representar molt bé la naturalesa freda, fosca, desconeguda, misteriosa i tan allunyada del Sol d’aquest nou planeta.

Al seu avi la idea li sembla molt encertada i li envia una nota al Professor Herbert Hall Turner, professor d’Astronomia d’Òxford i un dels líders mundials de recerca astronòmica. Aquest astrònom al seu torn fa arribar la proposta a l’Observatori Lowell.

Al cap d’un parell de mesos es fa públic que el nou planeta ha estat batejat amb el nom de Plutó, per suggeriment de la Venetia Phair. En aquesta decisió també hi va influir la casualitat (o no!) que Plutó començava amb les inicials de Percival Lowell, que va ser l’astrònom que va donar el seu nom a l’Observatori Lowell, on es va descobrir el nou planeta.

Aquesta història ens torna a il·lustrar la importància de la simbologia en les nostres vides i com aquesta evoluciona i es transforma juntament amb els nostres canvis socials, científics i culturals i és precisament aquí on vull anar a parar.

Des d’un punt de vista astrològic, i per tant simbòlic, Plutó s’enriqueix amb tota aquesta moguda. Metafòricament és com si Plutó, expulsat del món visible i per tant de la categoria de planeta, és enviat al lloc que li correspon, a l’inframón del Sistema Solar. A més, a partir d’ara comparteix un espai simbòlic amb nous objectes com són Eris i Ceres, tots ells amb la seva mitologia particular.

La naturalesa de Plutó no ha canviat i per tant tampoc la seva simbologia astrològica bàsica relacionada amb l’ús individual i col·lectiu del poder, amb la transformació de la consciència, amb els processos d’eliminació, transformació i regeneració i amb tot el que opera en l’interior dels processos.

Però potser el que està canviant és on ubiquem aquesta simbologia a les nostres vides o com la utilitzem a nivell personal i col·lectiu i potser això ens parla d’una nova manera de veure o d’entendre aquesta simbologia. A més, aquest fet ens pot portar a explorar quina significació poden tenir nous objectes com Eris i Ceres dins l’Astrologia.

Així, més que pensar en excloure a Plutó de la nostra interpretació astrològica el que ha provocat és que encetem noves vies d’investigació astrològica. En aquest sentit, l’Astrologia, a l’igual del que hauria de passar amb la resta de disciplines i coneixements, evoluciona i s’enriqueix amb els canvis que operen dins la nostra societat i cultura.

De Plutó se’n pot parlar molt i molt i en propers articles m’agradaria presentar-vos d’una manera més detallada la seva mitologia i simbologia, la seva relació amb Ceres i explorar quins reptes se’ns obren a nivell col·lectiu ara que Plutó acaba d’iniciar un nou cicle al signe de Capricorn, un cicle que durarà fins el 2023.

UNA LLIÇÓ DE GENEROSITAT

Els que seguiu aquest blog, ja us haureu adonat que no tots els articles parlen d’Astrologia. I precisament una de les funcionalitats més interessants d'un blog és que també hi podem anotar aquelles coses que ens passen o que ens impacten i que volem compartir amb els altres.

Avui estava mirant un vídeo sobre la vida d'en Bob Dylan i en el reportatge ha aparegut un músic, ja gran, parlant d’en Dylan i ha fet una reflexió d'aquelles que et fan parar a pensar.

El músic ha parlat d'un ensenyament budista tibetà que diu així: EL MESTRE QUE NO INTENTA QUE EL SEU ALUMNE SIGUI MILLOR QUE ELL, NO ÉS UN BON MESTRE. I carai! Si tots apliquéssim aquesta lliçó de generositat les coses en aquest món anirien d’una altra manera.

Quantes vegades no hem sentit gelosia d’alguna persona a la qual ensenyem i veiem que podria avançar més que nosaltres, quantes vegades en entorns laborals no hem sabotejat la promoció d’alguna persona que ens podria fer ombra, quantes vegades ens hem quedat informació o coneixement per a nosaltres per tal de seguir tenint una mica de poder. Si tots promoguéssim aquesta generositat de cor, de ben segur que viuríem en un món millor.

PERÒ, ESTEM PREPARATS PER FER-HO?

Potser ho estarem el dia en el qual la societat respecti la saviesa i l’experiència dels més grans, el dia en el qual no sigui una tara social fer-se gran, el dia en el qual els que vinguin després de nosaltres ho facin amb tot el respecte i l’amor cap a les persones que els han ajudat en aquest camí que és la vida, el dia en el qual nosaltres també sapiguem respectar els que venen al darrere. EL DIA EN EL QUAL EN LLOC D'ENFRONTAR-NOS, APRENGUEM A COMPARTIR. I QUE AQUEST DIA ARRIBI NOMÉS DEPÈN DE NOSALTRES!!

QUÈ ÉS UNA CARTA ASTRAL?

La carta astral és l’eina que utilitza l’Astrologia Psicològica per interpretar informació de la psique de la persona. Metafòricament podríem dir que la carta astral és com un mandala energètic o com un mapa de la psique.

Com ja he comentat en diversos articles (cliqueu aquí i aquí, si els voleu llegir), l’astrologia es pot definir com un llenguatge simbòlic que relaciona la posició dels planetes i altres punts amb una estructura psicològica determinada i d’aquesta correlació simbòlica entre els planetes i la psique d’una persona construeix un mapa que pot ser interpretat.

Així, aquest mandala o mapa ens fa de mirall i ens dóna informació sobre el nostre funcionament psicològic, mental i emocional, tant a nivell conscient com a nivell inconscient, i ens ajuda a conèixer-nos millor i més profundament.

La carta astral és un cercle en el qual estan dibuixats una sèrie de símbols. Aquests símbols es corresponen amb els Signes del Zodíac, amb els Planetes, amb certs punts matemàtics, amb el Sistema de Cases i amb els Aspectes. En propers articles us parlaré de què volen dir i quins són cada un d’aquests símbols astrològics.

Així, per l’Astrologia Psicològica la carta astral és un dibuix del cel en el moment exacte del naixement d’una persona i simbòlicament conté l’energia potencial i els patrons que la persona pot desenvolupar. És com la foto simbòlica d’un moment energètic determinat. Per això cada persona té una carta diferent.

Però què passa quan dues persones són bessones i neixen en el mateix moment energètic?

Doncs que malgrat els patrons i l’energia potencial serà gairebé igual, cada una podrà decidir com utilitzar-la. És a dir cada una tindrà llibertat personal o lliure albir per fer-ne l’ús que vulgui o pugui.

Per exemple, si a dues persones que tenen els mateixos anhels, les mateixes pors, els mateixos potencials, els mateixos bloquejos i els mouen els mateixos propòsits els donem dues teles en blanc, els donem els mateixos pinzells, els mateixos colors i els demanem que pintin allò que persegueixen, ben segur que pintaran dues coses diferents. Perquè? Doncs perquè cadascuna té una manera personal única i irrepetible de viure la vida o de pintar un quadre.

L’Astrologia Psicològica no intenta fer encabir una persona dins una carta, perquè seria com empresonar-la, ni busca endevinar què li passarà o com serà o què viurà. El que intenta és treure de la carta astral la informació que a la persona li pugui ser útil en un moment determinat de la seva vida, un moment definit per un estat de desenvolupament personal particular i unes inquietuds concretes.

La carta astral és com un punt d’origen o partida. És com conèixer quines cartes tens. Però el més interessant d’aquesta vida és que la persona és la que decideix com jugar-les. I quan més coneixement es té d’un mateix, millor se sap quin joc de cartes es té i per tant més llibertat es té per jugar la partida. O el que és el mateix, quan més es coneix una persona, més llibertat té per viure la vida. I això és el que intenta fer l’Astrologia, ajudar a conèixer-nos.

DETERMINA L’ASTROLOGIA LA NOSTRA VIDA O EL NOSTRE FUTUR?

Una part dels detractors de l’Astrologia ho són perquè creuen que l’Astrologia intenta demostrar que els astres ens influeixen. D’aquest malentès ja en varem parlar en un dels primers articles. Si el voleu llegir, cliqueu aquí.

Una altra part dels crítics més aferrissats ho són perquè creuen que l’Astrologia és determinista o, el que vol dir el mateix, que intenta o pot determinar les nostres vides. I és sobre aquest punt que m’agradaria reflexionar, no amb la intenció de convèncer ningú, ja que tothom és ben lliure de pensar i creure el que vulgui, sinó per tal d’explorar alguns fonaments de l’Astrologia Psicològica.

L’Astrologia no ens determina. De fet, nosaltres som els que determinem la nostra vida i el nostre futur. I ho fem amb les nostres decisions, amb les nostres creences, amb els nostres prejudicis, amb les nostres aspiracions, amb els nostres potencials i també amb les nostres limitacions, amb els nostres complexes i les nostres pors, amb les nostres experiències prèvies i amb els nostres entorns familiars, socials i culturals. Som nosaltres qui determinem la nostra vida.

Però, QUÈ ÉS LA NOSTRA VIDA? ÉS EL QUE ENS PASSA O ÉS COM VIVIM EL QUE ENS PASSA?

Per il·lustrar-ho podem imaginar dues persones que han passat per una mateixa experiència que podríem definir en termes genèrics com a difícil, com per exemple una mateixa malaltia greu. Una d’elles la pot haver viscut d’una manera absolutament traumàtica i en canvi una altra la pot haver viscut com una oportunitat per adonar-se de coses i per a canviar conductes vitals que no funcionaven.

Quan les dues miren la seva vida passada, la primera sent aquest període de la seva vida com una desgràcia mentre que la segona el sent com una època d’experiències vitals profundes i significatives. De fet una mateixa experiència vital s’haurà convertit en experiències diferents i per tant haurà modelat vides diferents.

Ja sabem que amb les nostres decisions i accions podem canviar molts esdeveniments de les nostres vides i per tant també les nostres vides. Però què passa amb els esdeveniments que ens venen donats de fora i que no es poden canviar? Si som conscients que les nostres vides estan modelades per la manera com vivim les nostres experiències, ens adonarem que potser no podrem canviar certes experiències però sí que podrem canviar com les volem viure i això dependrà d’una decisió personal i lliure. I quant més ens coneguem a nosaltres mateixos, més fàcil ens serà prendre decisions personals i lliures.

I QUÈ VOL DIR CONÈIXER-SE UN MATEIX?

Moltes vegades tenim falses creences sobre nosaltres. Creiem que actuem d’una manera i resulta que ho fem just de la manera contrària. Creiem que són els altres que ens fan coses que no ens agraden i no ens adonem que som nosaltres els que les provoquem. A vegades les nostres accions es mouen per prejudicis o pors dels quals no en som conscients. A vegades vivim la vida amb tanta subjectivitat que la nostra visió de les coses i dels esdeveniments és completament diferent de la dels altres.

Autoconèixer-se vol dir adonar-se o tenir consciència de tot això. Vol dir saber quines pors i prejudicis tenim i quins tipus de pautes i conductes generen en nosaltres. Vol dir saber què volem. Vol dir saber què necessitem, com poder demanar-ho o quins recursos tenim per aconseguir-ho. Vol dir interpretar objectivament com els altres responen a les nostres accions. Vol dir interpretar objectivament com responem nosaltres a les accions dels altres i perquè ho fem de determinada manera. Vol dir conèixer quins hàbits i conductes funcionen de manera automàtica en la nostra relació amb els altres o amb la vida.

Si no som conscients de com actuem o de com responem a certes accions, no podrem canviar aquesta manera d’actuar o de respondre i per tant serem presoners d’ella. En canvi, si ens adonem de com actuem de manera automàtica o inconscient, podrem aturar-nos i decidir quina volem que sigui la nostra resposta davant una situació determinada.

Com ja he comentat altres vegades, hi ha moltes maneres d’arribar a aquest autoconeixement i l’Astrologia n’és una. L’Astrologia ens ajuda a conèixer-nos millor i, quan més ens coneguem, més lliures serem per decidir com volem actuar o com volem viure la vida.

En aquest sentit, l’Astrologia no ens determina la vida o el futur sinó que fa just el contrari, ja que ens dóna més llibertat, la llibertat que atorga la consciència, i ens obre un camí que comença amb l’autoconeixement i acaba en un acte de voluntat, d’intenció i de responsabilitat personal.

I per acabar, només desitjar-vos el millor per aquest 2009 i que tots puguem acostar-nos una mica més al que ja som i també al que volem ser.

L’ESTRELLA DE BETLEM VA EXISTIR O VA SER UNA METÀFORA SIMBÒLICA?

Ara que estem a punt de celebrar el dia de Nadal, és un bon moment per reflexionar sobre el món real i el món simbòlic i sobre com aquests afecten les nostres vides. I potser descobrirem que moltes vegades els efectes del món simbòlic són molt més potents del que ens pensem. Precisament això és el que ha fet que en les nostres vides i en les nostres societats, els mites i els arquetips siguin tan essencials.

Si ens parem a pensar, a nosaltres poc ens afecta si l’estrella de Nadal va existir de veritat o si només va ser una metàfora simbòlica creada pels “Magi” que és com s’anomenava aleshores als astròlegs. Perquè? Doncs perquè nosaltres sempre vivim el seu efecte de manera simbòlica. És a dir, per a nosaltres l’estrella de Nadal simbolitza el dia de Nadal i també el Solstici d’Hivern, que són una festa cristiana associada a una festa pagana.

I simbòlicament ambdues representen una estrella brillant en un cel ben fosc o el Yang que neix en el moment de màxim Yin o una intenció d’augmentar la llum en el dia més curt i fosc de l’any i per tant un moment de llum extraordinària en el moment de màxima foscor. Per a la nostra cultura cristiana també representa la vinguda al món del qui porta aquesta llum, Jesús, i de tot el que ell i el Cristianisme representen, és a dir, amor, compassió, fraternitat i sobretot un moment d’unió i joia per gaudir de la companyia dels que més estimem.

Però gairebé sempre, el que vivim simbòlicament també té la seva manifestació física, encara que no sempre puguem veure-la. I per descobrir si va existir o es va observar aquesta misteriosa estrella, haurem de recórrer a l’astronomia.

Hi ha estudis astronòmics que intenten esbrinar si al voltant de l’any 0 es va produir algun fenomen en el cel que pogués relacionar-se amb l’estrella de Nadal i no se n’ha trobat cap de visibilitat rellevant. De fet, l’únic referent històric que se’n té és l’Evangeli de Sant Mateu i aquesta manca de referències també és significativa.

Hi ha, però, diversos esdeveniments que podrien ser bons candidats. El primer comentari astronòmic sobre l’estrella el va fer Kepler al segle XVII i el va relacionar amb la conjunció (que vol dir unió en el cel) de dos planetes, Júpiter i Saturn. Això va passar el 7 aC al signe de Piscis que, casualment o no, és el símbol que representa al Cristianisme. Però aquesta conjunció va ser poc visible. Una altra hipòtesi plausible podria ser l’aparició del Cometa Halley, l’any 12 aC, però la seva visibilitat també hauria estat petita. Una darrera hipòtesi podria ser l’explosió d’una supernova a la Galàxia d’Andròmeda, però també hauria estat difícil veure-la a ull nu.

Què podríem deduir de tot això? Doncs que el fet que el fenomen hagués estat físicament espectacular perd força davant el fet que hagués estat una interpretació astrològica i per tant simbòlica d’un fet astronòmic. Això implica que el simbolisme segurament és molt més present a les nostres vides del que ens pensem.

I per acabar, només desitjar-vos un feliç Nadal i que cadascú pugui somniar amb la seva particular estrella de Nadal!

EL TEXT ASTROLÒGIC MÉS ANTIC CONTÉ INFORMACIÓ DE FA MÉS DE 4000 ANYS I ES VA TROBAR A L’IRAK

El text astrològic més antic és l’ENUMA ANU ENLIL i recull tot el coneixement astronòmic i astrològic de Mesopotàmia, des del 2000 al 600 aC aproximadament. Està gravat en escriptura cuneïforme, l’escriptura coneguda més antiga, i va ser descobert a la biblioteca del rei assiri ASHURBANIPAL, entre les restes de l’antiga ciutat babilònica de Nineveh, prop de l’actual Mosul (Irak).

PERÒ QUI ERA ASHURBANIPAL I QUE ENS EXPLICA L’ENUMA ANU ENLIL?

Tot i que l’Astrologia tal i com la coneixem avui dia és una construcció grega, van ser els babilonis, els millors astrònoms de l’antiguitat, els que hi van aportar els fonaments cosmològics, van conceptualitzar el Zodíac i van establir analogies entre els canvis al Cel i els canvis a la Terra. La civilització mesopotàmica considerava que els planetes eren Déus i com a tals decidien el que passava al Cel i a la Terra. Així l’Astrologia neix per ENTENDRE i alhora ATENDRE els desitjos i accions dels Déus que governaven la Terra i la Humanitat. Es creu que en aquest període l’Astrologia només descrivia fets mundans, és a dir, esdeveniments relacionats amb els Estats i els Reis.

ASHURBANIPAL, que va regnar del 668 al 626 aC, va ser un dels darrers reis assiris de Mesopotàmia. Amb un caràcter pacífic i un gran interès per la cultura, la religió i la ciència, es va envoltar d’una assemblea de savis, artistes i escribes. Va crear la primera biblioteca moderna de la qual tenim constància, la biblioteca d’Ashurbanipal, una biblioteca sistemàticament organitzada i molt més antiga que la d’Alexandria.

Nineveh i la biblioteca d’Ashurbanipal van ser descobertes el 1849 i va ser un fet que va convulsionar Europa, ja que fins aleshores es creia que el bressol de la civilització occidental havia estat Egipte. Aquest descobriment confirmava l’existència d’una civilització, situada entre els rius Tigris i Eufatres, tan antiga i esplendorosa com afirmava la Bíblia, i va ser fonamental per a conèixer i entendre la civilització assíria-babilònica.

A la biblioteca d’Ashurbanipal es van trobar unes 30.000 plaques d’escriptura cuneïforme. Les plaques eren d’argila i hi tenien gravats pictogrames.

Pel que fa a l’Astrologia, una de les troballes més importants va ser l’ENUMA ANU ENLIL. Aquest text és considerat el primer referent històric sobre Astrologia. Enuma Anu Enlil significa literalment “Quan els Déus Anu i Enlil”. Anu i Enlil són dos dels Déus més importants de la cosmologia mesopotàmica: Anu, és el Déu del Cel i Enlil, el Déu de l’Aire. L’Enuma Anu Enlil el constitueixen unes 68 o 70 plaques i contenen presagis que relacionen esdeveniments mundans i observacions celestes com les de la lluna i la seva visibilitat, les dels planetes i la seva visibilitat, les del sol i la seva corona, les d’eclipsis, les d’estrelles fixes i fins i tot unes quantes de fenòmens meteorològics. La placa més antiga és una que fa referència a les posicions de Venus i data del 1700aC.

Tot i que les plaques de l’Enuma Anu Enlil van ser gravades aproximadament cap el 650 aC, el que les fa realment rellevants és que recullen i compilen tot el coneixement astrològic i astronòmic previ i que s’endinsa fins el 2000 aC.

I si alguna vegada feu una escapada al British Museum de Londres, en podreu veure unes quantes.

SOM EL QUE FEM? SOM EL QUE ENS PASSA?

Tot i que en teoria la majoria tenim molt clar que hi ha una gran diferència entre el que som, el que fem i el que ens passa, a la pràctica ens solem confondre una mica. Tots hem dit quin nen més dolent i no quina entremaliadura que ha fet aquest nen, o quina persona més desgraciada i no quina desgràcia que ha patit aquesta persona. Tot i que pot semblar una obvietat, a nivell conceptual hi ha una gran diferència.

Tendim a confondre el que fem o el que ens passa amb el que som i això fa que a vegades ens quedem limitats o presoners de les etiquetes que nosaltres mateixos ens posem o que els altres ens pengen.

Per il·lustrar la idea podríem dir que el “JO SÓC” és com el conductor d’un vehicle i el “JO FAIG” és el vehicle. El que “EM PASSA” són les experiències que tinc amb el vehicle.

Anàlogament, el “JO SÓC” és la nostra ESSÈNCIA com a individus, el “JO FAIG” són les ESTRATÈGIES que utilitzem per viure i el “EM PASSA” és la nostra vida.

Algunes de les ESTRATÈGIES són inherents i personals, altres són apreses o heretades dels pares, d’altres venen condicionades pels nostres entorns socials i culturals. La nostra personalitat les utilitza per interaccionar amb el món i amb els altres. Quan utilitzem repetidament una estratègia, aquesta es sol convertir en un PATRÓ. La majoria d’aquests patrons són coherents i positius i són els que ens permeten viure però n’hi ha d’altres que són incoherents i destructius. Aquests darrers a vegades funcionen de manera tan inconscient que ni ens n’adonem i aleshores és quan creiem que aquest patrons formen part de la nostra essència. I si no som conscients d’aquests patrons incoherents, serem esclaus d’ells perquè afectaran sense remei les nostres decisions, els nostres pensaments i emocions i les nostres accions.

En el cas de l’exemple del vehicle, si vivim aquests patrons de manera inconscient, el cotxe ens portarà a on ell vulgui i pensarem que la vida és allò que ens passa, mentre que si som conscients de quines són els nostres patrons i per tant de quin és el nostre vehicle, el podrem conduir cap a on nosaltres vulguem.

Per exemple, posem per cas una persona que utilitza el patró de victimisme per moure’s per la vida i per aconseguir allò que necessita, que segurament serà amor i atenció. Aquesta persona no és una víctima per definició sinó que utilitza aquesta estratègia per relacionar-se. Si no n’és conscient, mai no podrà canviar la seva vida perquè ella realment creurà que és una víctima. Però si s’adona que és una estratègia incoherent, que pot haver estat heretada o promoguda per un entorn social, aleshores podrà decidir si la vol seguir exercint o no. I aquesta consciència li donarà coneixement sobre si mateixa i li donarà llibertat per actuar d’una manera diferent. Aquesta persona s’haurà convertit en una mica més “JO SÓC”, haurà decidit i, el més important, serà creadora de la seva realitat.

Hi ha una cita de Ken O’Donnell, consultor i especialista en autogestió i qualitat de vida, que descriu molt bé el que he volgut explicar i diu així: "Si el verb “ÉSSER” és el que regeix la teva vida podràs tenir accés a tot el potencial i qualitats que t’ajuden a ESTAR, a FER i a TENIR el que de veritat desitges. Per alguna cosa ens diem “ÉSSERS” humans".

Entre els molts camins que ens ajuden a descobrir aquest “JO SÓC”, l’Astrologia n’és un de molt eficient i els que han treballat amb ella o s’han fet alguna vegada una consulta d’Astrologia Psicològica saben de què parlo. Perquè? Doncs, perquè l’Astrologia ens permet conèixer d’una manera clara i profunda quins patrons utilitzem per viure. També ens ajuda a entendre perquè els utilitzem i a descobrir quins potencials personals tenim per a canviar-los, en el cas que aquests no siguin coherents o constructius. Com ho fa? La resposta a aquesta pregunta és bastant més complexe i és el que intentaré anar explicant en els articles d’aquest blog.

VIVIM EN UN MÓN HOLÍSTIC?

Holístic és un adjectiu que en els darrers anys s’ha posat molt de moda. Però, què vol dir i, sobretot, quines implicacions pot tenir en la nostra manera de viure o d’entendre l’Astrologia?

Quan parlem d’una visió holística del món, ens estem referint a una comprensió del coneixement que no es basa en processos lineals o seqüencials, en els qual les parts s’estudien compartimentades o separades entre elles i sense una visió de conjunt. La visió holística es fonamenta en una comprensió global i integradora en la qual les parts s’estudien de manera simultània i formant part d’una unitat complexa o conjunt. A més, cada part d’aquest conjunt, per minúscula que sigui, no només porta tota la informació del conjunt sinó que a més participa activament del conjunt i l’ajuda a definir o, en altres paraules, a ser el que és. Per tant cada part té alhora un paper interactiu o creador en el conjunt global.

Si pensem en cada una de les cèl·lules del nostre cos, ho entendrem millor. Cada cèl·lula és una part del nostre cos però alhora cada una porta, transcrita en el codi genètic, informació de tot el cos. I a més, cada cèl·lula té la capacitat d’interactuar i provocar un canvi en el conjunt.

Aquesta visió holística també ens enriqueix amb una nova dimensió a l’hora de mirar la realitat, ja que ens permet observar les múltiples interaccions que es produeixen en ella i ens orienta cap a la comprensió i la percepció de la importància del context. Si mirem la realitat o una cosa concreta en el seu conjunt apreciarem interaccions i subtileses que se’ns escapen quan la mirem de manera disseccionada des de les seves parts.

De fet, cada vegada més sovint, veiem noves tendències en totes les disciplines que promouen aquesta mirada global i interconnectada, tal i com molt bé anticipava en Firtjog Capra en el seu llibre El Tao de la Física, defenent la idea que el nou paradigma que està emergent pertany i participa d’aquesta mirada holística del món, en la qual el món es mira des d’una visió integrada i no com una dissociació mecànica de les parts.

Però, quina implicació té això en les nostres vides?

El fet de ser conscients que vivim en un món holístic ens obre els ulls i les portes al potencial que tenim per interactuar amb ell i ens permet convertir-nos en creadors de la vida que volem viure. Nosaltres, com a part d’un Univers holístic, també tenim capacitat per a interactuar amb ell i per tant per dirigir la nostra vida o la nostra vivència de la vida, cap allà on desitgem. I és en aquesta mirada que trobem les darreres tendències que ens parlen de la capacitat creativa per a promoure la bona sort o la felicitat o una vida millor. Tenim com a exemples dos best-sellers recents: The Secret, de Rondha Byrne i La Bona Sort, d’Àlex Rovira.

El tema dóna per a molt més i ja en tornarem a parlar. De moment m’agradaria acabar aquest article amb una frase d’Antoni Blay Fontcuberta que ens pot fer reflexionar sobre aquesta qüestió. Diu així: el destí és allò que ens succeeix si no fem res per evitar-ho. I és en aquest principi en el qual també es fonamenta l’Astrologia per tal de millorar les nostres vides promovent una actitud responsable, activa, conscient i dirigida.

És possible viatjar en el temps i observar la mateixa supernova que va veure Tycho Brahe l’11 de novembre de 1572?

Doncs sí. Aquesta imatge tant al•lucinant és la mateixa supernova que va observar l’astrònom i astròleg Tycho Brahe l’any 1572 a la constel.lació de Cassiopea. Brahe la descriu en el seu llibre De Nova Stella com un estel nou que durant uns mesos es va poder observar al cel amb una brillantor que superava la del planeta Venus.

Però com és possible veure-la després de 436 anys?

Una supernova és una explosió estel•lar que correspon a l'última etapa de l'evolució de determinats estels. Aquesta supernova va ser detectada el passat 24 de setembre de 2008 a través dels ecos lumínics de l’explosió que es va visionar el 1572. Amb un gràfic s’entén millor.

La llum de l’explosió va arribar a la Terra aquell 1572 però la llum també es va irradiar en totes direccions i va rebotar contra uns núvols de pols que van reflectir la llum altra vegada cap a la Terra i són aquests reflexos o ecos lumínics els que hem pogut veure aquest 2008. Increïble, oi?

Bé, aquest article no és astrològic però em defenso, igual com potser també s’hagués defensat Tycho Brahe, dient que la mateixa fascinació que els astròlegs sentim per l’Astrologia molts també la sentim per aquest meravellós univers ple d’estels.

Estreno nova secció mensual: el CALENDARI ASTROLÒGIC PRÀCTIC

Cada mes incorporaré al blog un calendari mensual en el qual trobareu quines dates són les més propícies per a fer coses pràctiques, com és tallar-se el cabell, depilar-se o tractar les plantes amb insecticides. També afegiré un senzill calendari de la Lluna i en un proper article explicaré què signifiquen simbòlicament les quatre fases de la Lluna i com podem utilitzar la seva energia.

Pels que us interessi especialment el tema o tingueu un hort i vulgueu fer experiments, sapigueu que hi ha una branca de l’Astrologia que es relaciona amb la biodinàmica. Els seus estudis s’han aplicat a temes pràctics com l’agricultura, l’apicultura o la cura del cos. Hi ha dos calendaris que són força interessants i que es publiquen en castellà. Un és el Calendario de Agricultura Biodinámica, de Maria Thun, publicat per l’Editorial Rudolf Steiner i l’altre és el Lunario 2008, publicat per Artús Porta Manresa.

Desfent un malentès sobre l'Astrologia: els astres no ens influeixen!

Per començar m’agradaria desfer el malentès segons el qual es creu que l’Astrologia defensa la teoria que els astres tenen alguna influència en nosaltres. A banda que la Lluna, a causa de la seva proximitat, tingui efectes sobre la Terra, com les marees, aquest no és un efecte que tingui cap relació amb l’Astrologia. És a dir, l’Astrologia no es basa ni estudia si els planetes ens influeixen o no, sinó que ESTUDIA LA RELACIÓ ARQUETÍPICA QUE TENIM AMB ELLS I HO FA A TRAVÉS D'UN LLENGUATGE SIMBÒLIC.

Tot i que el terme arquetipus demana ser desenvolupat en un article apart, per entendre millor què vol dir una RELACIÓ ARQUETÍPICA i un LLENGUATGE SIMBÒLIC m’agradaria presentar-vos un parell d’exemples.

Si ens posem un termòmetre i aquest marca que tenim febre, el que ha succeït és que el termòmetre ha estat sotmès a la mateixa energia (en aquest cas temperatura) que nosaltres i a través d’un llenguatge simbòlic establert empíricament (és a dir, per sobre de 37ºC es té febre i per sota, no) sabem si tenim febre o no. Se’ns acudirà donar la culpa al termòmetre o al Mercuri de tenir febre? Pensarem que el termòmetre ens influeix d’alguna manera fent que tinguem febre o no? No, senzillament el termòmetre ens ha ajudat a llegir el que està passant en el nostre cos o el que és el mateix, per analogia i a través d’un llenguatge simbòlic ens ha fet de mirall i ens ha donat una informació valuosa que podem utilitzar per prendre decisions.

Un altre exemple. Si un ballarí mai s’ha mirat a un mirall, pot creure que quan balla adopta la posició correcte però de fet serà només una impressió subjectiva. Si es mirés en un mirall podria, objectivament, observar si la posició és correcte o no, malgrat la seva sensació subjectiva. El mirall l’ha ajudat a conèixer-se més, a veure com ho fa i a comprovar si la seva visió subjectiva era correcte o no. A partir d’aquí podrà canviar o corregir la seva posició, si és que així ho vol.

A través d’aquests dos exemples intentaré explicar-vos com funciona l’Astrologia que practico. Per començar m’agradaria definir la paraula ANALOGIA, que molt resumidament podríem dir que és l’existència de semblança entre dos conceptes o esdeveniments que poden ser expressats amb una mateixa representació. És a dir si dos conceptes comparteixen certes qualitats o certa analogia, poden ser comparats entre ells. Si els podem comparar vol dir que hi ha la possibilitat de crear un llenguatge que ho pugui fer. Així, el mercuri del termòmetre i la temperatura del nostre cos són dues coses diferents, però ambdues són semblants perquè comparteixen certes qualitats energètiques i això és el que permet construir l’analogia. El mateix passa amb el cos del ballarí i la seva imatge al mirall.

Un cop presentat el principi d’analogia i la possibilitat de crear un llenguatge simbòlic que compari dues realitats anàlogues, cal saber quines són les realitats anàlogues de que tracta l’Astrologia. Els antics ja van escollir-les, d’una banda, els successos a la Terra, i de l’altra, el moviment dels planetes al cel. I va ser a través de milions d’observacions, de teoritzacions i de posteriors constatacions que van crear un llenguatge que unia empíricament aquestes dues realitats, la Terra i el Cel.

PERÒ ENS PODRÍEM PREGUNTAR: ES VAN EQUIVOCAR ELS ANTICS? COM SABIEN SI AQUESTES DUES REALITATS EREN ANÀLOGUES? Per donar resposta a aquesta pregunta haurem de traslladar-nos al context en el qual vivim, l’Univers. L’Astrologia es basa en que a l’Univers l’energia està contínuament transformant-se i ho fa d’una manera ordenada. Aquestes transformacions o canvis generen moments i pautes energètiques que engloben, defineixen i afecten tot l’Univers a cada instant. Així, en un moment energètic determinat, tant la galàxia més gran com els planetes, com el nen que tot just està naixent, es poden considerar manifestacions “anàlogues” d’aquest “mateix moment energètic”. ÉS A DIR, ELS PLANETES I EL NEN SÓN DIFERENTS EN FORMA, NATURALESA I MANIFESTACIÓ PERÒ D'ALGUNA MANERA SÓN REALITATS ANÀLOGUES I PER TANT PODEN SER RELACIONADES A TRAVÉS D'UN LLENGUATGE SIMBÒLIC PER TAL DE SER INTERPRETADES. AQUEST LLENGUATGE ÉS L'ASTROLOGIA.

I per acabar l’article m’agradaria explicar-vos una divertida anècdota del pintor Pablo Picasso que ens fa reflexionar sobre el tema de les analogies i dels llenguatges de representació, com és el llenguatge simbòlic. En una festa, un home li va preguntar a Picasso perquè no pintava la gent tal i com era en realitat. Com a resposta el pintor li va preguntar al seu interlocutor com era la seva esposa i aquest li va mostrar una fotografia de la seva dona. Ah! va dir Picasso, així que la seva esposa només fa 30 centímetres d’alçada!!

El proper lliurament es titularà VIVIM EN UN MÓN HOLISTIC? i en ell reflexionaré sobre què vol dir viure en un món holístic i com afecta això l'Astrologia.

Entre el Cel i la Terra, un diàleg amb l’Astrologia

Imagino que molts us preguntareu perquè aquest títol per a encetar un blog on es parlarà d’Astrologia. Doncs perquè el que vull és oferir-vos una aproximació diferent al que se sol conèixer per Astrologia. El meu objectiu serà explorar noves mirades i noves connexions entre l’Astrologia i les nostres vides. Unes vides, que com molt bé diu el principi taoista, es desenvolupen entre el Cel i la Terra. I és que aquesta frase, tal i com anirem descobrint al llarg dels articles que aniré publicant, també defineix molt bé l’essència mateixa de l’Astrologia.

Des de temps immemorials, l’home ha mirat el cel buscant explicacions al que passava a la Terra. D’aquesta observació empírica va néixer un diàleg, en forma de llenguatge simbòlic, que intentà establir un acord amb aquestes forces del cel per tal d’aprofitar conscientment les seves influències. I serà precisament aquest diàleg el que originarà l’Astrologia.

Però, a on ens porta tot això? Com pot ser que els astres influeixin les nostres vides? I la nostra llibertat personal? Qui pot creure en l’Astrologia avui dia? És científica l’Astrologia ? L’Astrologia, ens parla de ciència o ens parla de realitat ? Quines disciplines estan avui en dia en condicions d’establir una realitat absoluta i inamovible ? Reflexionarem sobre totes aquestes qüestions i sobre quin pot ser el paper de l’Astrologia en una societat que està descobrint els conceptes revolucionaris i innovadors de la Física Quàntica i d’altres teories. Us sona ?

Aniré intercalant aquests temes més polèmics amb altres temes de contingut purament astrològic, com les cartes astrals, els significadors astrològics, els signes, els planetes, les cases o els aspectes, tots ells elements que s’utilitzen per fer un estudi astrològic. També hi inclouré articles que faran referència al calendari astrològic en curs i a altres temes menys astrològics relacionats amb tècniques de pensament creatiu, PNL, coaching i d’altres.

Així doncs, benvinguts a aquest nou blog des d’on us convido a iniciar aquest viatge de la mà d’una Astrologia gairebé desconeguda per a molts.